Infusió de fulles de gerds. Preparació al part.

Categories: Gastronomía, Inspirations per l'Olivia bebé, Pensaments Anna, medi ambient, receptes. Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , .

lamponi Sembla ser que les llevadores de tots els temps han donat infusions de fulles de gerds (Rubus idaeus) per ajudar al part. Actua sobre els músculs de la matriu ajudant les contraccions durant el part. S’haurien de començar a prendre un parell de mesos abans de parir ( al principi de l’embaràs no, no fos que provoquessin contraccions “quan no toca”).

Jo acabo de començar ( a 2 dies de la Data Prevista de Part!! he he!! però es veu que també ajuden després !!); juntament amb les infusions de cua de cavall, que haurien d’ajudar a fer desaparèixer els peus de Schreck…o de Fiona….tant fa…..he he


Ens han publicat una foto

Categories: Blogs i webs, Fotos, Geografia, Italia, Viatges i escapades, publicades. Tags: , , , , , , , , , , .


bussana vecchia by diluvi.

Ens han publicat aquesta foto a una revista nordamericana de com construir un mon just i sostenible : Yes!
Bussana Vecchia és un poblet molt maco a la costa de Liguria, a les colines i amb vistes al mar. Després de un terratrèmol va ser abandonat, i als anys 60 van començar-hi a instal.lar-se artistes varis que a poca poc van anar restaurant a la seva manera les runes .
És molt recomanable .
Més info aquí :
http://www.bussanavecchia.it/


Els llibres de la porqueta Olivia! “Inspirations” per l’Olivia bebé

Categories: Altres, Bebe, Inspirations per l'Olivia bebé, LLibres. Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , .

Doncs ves quina cosa! La porqueta Olivia és tot un personatge de la literatura infantil!! A la web de rba (www.rba.es) posa : "Aquesta nova i extraordinària heroïna fa el seu debut en aquest llibre irresistible. L'Olivia és una garrineta espavilada i amb una energia sense mesura. Canta, construeix gratacels de sorra, s'emprova tota la seva roba. Intenta alliberar-se del seu germà petit, decora les parets de la sala d'estar i demana a la seva mare que li llegeixi cinc llibres abans d'anar al llit. No hi ha ningú que faci cansar l'Olivia. No cal dir que la seva mare acaba sempre esgotada. Els petits estaran encantats i se sentiran identificats amb les entremaliadures de l'Olivia… i els adults compadiran la seva pobra mare que té un amor i una paciencia quasi infinits. Ian Falconer ha dissenyat decorats i vestuaris per a la Royal Opera House i per al Covent Garden, entre d'altres. És pintor i il.lustrador i la seva feina ha estat portada de diferents números de The New York Review. Viu a Nova York i Olivia és el seu primer llibre il.lustrat." Read the rest of this entry »


Ruta per Long Island

Categories: 2007 USA. Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , .

Portem des de el diumenge a la tarde voltant per la illa de Long Island. Ara ja la deixem i anirem pujant per la

vall del riu Hudson. La nostra intenció inicial era visitar varius poblets de aquesta vall i de les muntanyes

Catskill, sobre tot Woodstock ( si, el del 1º mega concet), pero creiem que tirarem milles ( aqui de veritat son

milles! he he) cap a Cape Cod.
Long Island és una illa força gran i allargada: des de l’avió la vam sobrevolar amb claredat; devant en te una encara mes allargada, i super estreta, Fire Island, que des de l’avió semblava un spaghetto llarghissim 50 km!):La part mes propera a Long Island son barris tan mitics de Nova York com Brooklyn o Queens, i a la illa estan els aeroports de la ciutat .
El diumenge a la tarde vam sortir de la ciutat creuant el pont de Brooklyn ( el diumenge a la tarde abans l’haviem creuant a peu, ara en cotxe!) , i vam anar al mitic parc d’atraccions de Coney Isalnd, amb la platja de Brighton :això encara és Brooklyn, per tant encara en NY city! Per arribar vam passar per un barri de Brooklyn tot de casetes residencials, amb molt bon aspecte, de cases tipiqes americanes de serie, amb el jardi devant….no m’imaginva qe tb NY podia ser així!
El sector proper a la platja semblava un tipic poble de platja : botigues, restaurants, i blocs de pisos…una mica estil Castelldefels, Tb hi havia però un blocs força alts i lletjots, estil Bellvitjós, que tampoc imaginava que existien als USA.
La gracia es que tot aquests pisos donaven a una platja gran , amb dunes, pasarel.les. Era realment molt maco. I el Parc famos. És tan añejo com la imatge que es tramet! amb paradetes per menjar demodé…pero amb l’avantatge de que esta sobre el passeig maritim pasarela de fusta sobre la platja. Un Zeppelin, si un zeppelin de veritat, no un globus, passava per allà a la posta de sol, tot per fer mes estrany l’ambient. Pero el toc ben curios era que l’idioma que se sentia parlar mes era ….el rus!! I es que un gran nº de russos va anar sortint de la URSS de els anys 80, i es van instal.lar a aquest sector de Brighton Beach. Ben estrany- Rus i castellà….i de tant en tant es veien families ( era diumenge a la tarde)pakis o algun paisos estil ( sempre diem pakis pero a saber de on son realment…).- Molts pescadors sobre el malecon ( tb tipic de alguna pelicula…) .
És curios pensar que aquesta platja va viure un boom als anys 20-30, quan el newyorkins hi venien en metro a passar el dia a la platja ( hi han banys) , al parc amb la seva noria articulada i la muntanya russa que encara existeix!, i a menjar hot dogs del Nathan’s, una llegenda ( hi ha qui diu qe l’inventor dels hot dogs!).

Aquesta va ser la darrera visita de NY city. La resta de la illa ja no fa part de la ciutat.

—–
Vam dormir al nostre 1º motel, a l’area de Bethpage, i al mati vam esmorçar a un lloc de platja força idil.lic :entre casetes de fusta tipiqes americanes/suecoses, amb vistes a les dunes, al carrer de les 4 botigues, hi havia una cafeteria regentada per senyores, amb terrasseta plena de flors i decorada amb pomes: em vaig mejar uns deliciosos pankakes amb maple sirup, i l’adria un esmorçar de ous, bacon , etc..
I amb la panxa plena vam caminar cap a la platja : que maco!!! JOnes Beach: dunes i platja,i casetes ( de fet casasses!) rera ls dunes! Un estil de vida de platja que no he vist al mediterranii.
Pero de fet Jones Beach te una altra fama : la de platjes multitudinaries dels ny….AI ho vam descubrir uns km mes enllà : tampoc hem vist mai res similar! Un carretera ( quasi autovia, de no se quats carrils) anava resseguint la aplatja, i de tant en tant unes grans superficies asfalatdes que eren …aparcaments gegants! Cada sector tenhia un super aparcament, i a la platja un “Bany”. Les platjes eren molts amples , amb centenars de papereres!

Impessionant! Com deu estar aixo en temporada? Com diu l’adrià això era dificil de trbar un referent ja que com que no he vist reflectit en cap pelicula : quin tipus de vida de platja fan ? porten neveres i bocates? s’estiren a la sorra o estan de peu com al cantabric ?, quins banyadors porten he he…..
Tb es veia un teatre estil amfiteatre/camp esportiu, i alguna inftastructura mes……

Cap al final d’aqueesta franja allargassada ( pero que no es illa ) vam trobar el pont de Robert Moses, que et porta a la Fire Isalnd, l’spaghetti de sorra….
Més `platges de dunes, zona de parc natural, no vam veure cases , pero si un bambi!! pero aviat vam haver de deixar la illa pq la carretera estava restringida per ser parc natural, i vam renunciar a visitar Cherry Grove, un sector gay, que devia estar a l’altre ounta, i un dia vam veure per la tele i era molt xulo.

Aixo que vam tornar pel mateix pont, i vam pujar ja cap la zona dels Hamptoms, on estiuejen els pijos i els molt pijos.

I de fet cam començar a veure cases, casones i mansions impressionants, tot molt verd, tot i que donava a altres platges de dunes; boscos, jardins, cases de cuento,,,,,i un nucli de poblet tipic americà : un carrer ple de casetes tradicionals que son botiguetes, botigues de marca, i empreses varies, cadascuna amb la seva bandera americana ( no sabia que eren tant de posar banderes a tot arreu…..tal com els suecs!); això era southampton;realment molt maco: vam trobar un tipic lloc “cute” per dinar algo a preu normal ( sandivitxos…és que tan si son llocs caros com baratos, la gent nomes menja hambutguesse i sandvitxos!!!).
I vam anar cap a East Hampton, encara més pijo. De mansions cada cop més descomunals i amb setos cada cop més alts i jardins cada cop més semblamts a camps de futbol!!!
Es veu que la Maria Carey va neixer per aqui, i mentres dinavem vam veure a una revista local la llista de celebritats que venen per aqui ( bé, de fet acctors consagrats) com Richard Gere, Uma Thurman, ….
I és que hem llegit por ahi que els actors de Hollywood necessiten anar a carregar les piles periodicament a New York, i que els pijos de Los Angeles tenen les segones residencies “pijes” als Hamptons….ves quina cosa…..

Indubtablemt això és maco, pero ens va agradar més el seguent sector que vam visitar : l’extrem verdader de l’illa, Montauk (i el far de Montauk) : un sector més estret entre dunes, de vegetació no tan frondosa, més estil mediterrani ( pins, arbustos), i casetes intercalades mes senzilles, i un centre de hotelets de platja més animat que els Hamptons.
Montauk ens va agradar força.
D’allà vam començar a recorrer la illa al reves per deixar-la. Es va fer nit i vam dormir entre la mansió Vanderbilt i la villa de Roosvelt a Sagamore Hill…..uns emplaçaments idilics…..pero nos vam dormir a un motel cutrillo…..

Aquest mati hem fet un altre esmorçar bucolic, una volta per Oyster bay i sagamore, i ara estem de camí cap a Cape Cod.


Medi ambient

Categories: Altres, Geografia, medi ambient. Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , .

Per desgràcia crec que hi ha massa poca cultura mediambiental de carrer….i el més fort és que ja estem al 2007!! pot ser fa uns anys hi havia alguna justificació, pero a les alçades de avui en dia em sembla molt trist la incultura o desinformació de carrer que hi ha en aquest temes…i clar, per tant la poca sensibilitat per això m'ha semblat interessant aquesta noticia que he trobar avui a La vanguardia A veure si avancem una mica, des de la base…. http://www.lavanguardia.es/premium/edicionimpresa/20070115/51300991439.html Televisión poco ecológica SABRINA CARRERA – BARCELONA – 15/01/2007 – LA VANGUARDIA Los canales de televisión no suelen producir programas sobre medio ambiente y ecología. Aunque siempre existe algún espacio dedicado a estas problemáticas en los canales públicos, según los expertos consultados, no son legión. Yen los privados, no existen. Sin embargo, sus resultados de audiencia confirman que los espectadores son numerosos y fieles. ¿Qué es lo que falta para incrementar la difusión de reportajes y la producción de nuevos programas? "Faltan líderes de opinión capaces de apoyar secciones y proyectos sobre medio ambiente", explica José Luis Gallego, periodista especializado en la divulgación de estos temas. Los horarios de difusión tampoco son una panacea pues nunca son programas en prime time.Algunos se pasan por la tarde; otros, a mediodía o pasada la medianoche. Sorprende también la pasividad de la televisión pública: "No hay mucha oferta de calidad, lo peor es que los canales públicos no apuestan por estos contenidos", subraya Maria Josep Picó, directora de la revista NAT.En las noticias, el medio ambiente se trata a partir de las catástrofes naturales. La divulgación positiva, con contenidos fuertes, no obtiene suficientes espacios. Los ciudadanos quieren que los medios traten estos temas, y, según Gallego, las empresas más influyentes ya no consideran la ecología una enemiga del mercado, sino que les parece fundamental participar en proyectos que protejan el entorno. Entonces, ¿por qué no hay más programas de televisión, de radio o más artículos en la prensa que hablen de estos temas? "El problema son los propios medios. En muchas redacciones, no se tiene interés por hablar de medio ambiente. Algunos jefes nunca han divulgado esta información y siguen sin hacerlo por costumbre o ignorancia", asegura José Luis Gallego. ´EL ESCARABAJO VERDE´. Manuel Arranz, director de El escarabajo verde, programa de La 2 de TVE, insiste en que los espectadores son fieles y participan activamente a través de correos proponiendo diversos temas que se podrían tratar en el programa. "Cada semana tenemos a 700.000 espectadores, un 7% de audiencia, una de las mejores de La 2. Eso significa que el público quiere ver estos programas. Y si no los hacemos en las televisiones públicas, no sé dónde se van a hacer", dice. El escarabajo verde nació en 1997 y se emite semanalmente, todos los jueves a las 16.50 horas. El entorno urbano es el protagonista, porque la mayoría de la gente vive en las ciudades. "No somos un programa naturalista, combinamos la naturaleza con la urbe moderna. Buscamos los conflictos, los aspectos humanos", explica Arranz. Algunos temas tratados estas últimas semanas son, por ejemplo, Collserola distrito forestal, Malos tiempos para el roble o Manolo no está solo.Este último, trata de una persona que se ha tomado en serio su actitud para frenar el deterioro medioambiental y el calentamiento global. ELS MATINS. Todos los lunes, entre las 10.45 y las 11.00 h, José Luis Gallego presenta la sección de ecología doméstica en el programa de Josep Cuní. El periodista enseña cómo contribuir a la mejora del medio ambiente en la vida cotidiana gracias a ejemplos prácticos. "La recolección selectiva es mi gran obsesión porque es el terreno en el que los ciudadanos pueden actuar directamente sobre el entorno", observa Gallego. Con el inicio de la campaña de Navidad, decidió "abrir físicamente un regalo en el plató" para subrayar que además del presente se ofrecen embalajes y todo tipo de plásticos y materiales que se pueden recuperar. También propuso a los espectadores que preparasen una caja para almacenar todas las botellas de cava, vino y licores, "y así hacer un regalo al planeta el día de Reyes". El público llama al programa para saber dónde se tienen que tirar los tetrabricks, para averiguar si el vidrio de las botellas y el de una ventana rota deben tirarse en el mismo contenedor o si el poliespan es considerado como un envase y puede reciclarse. "La audiencia de Els Matins es muy importante, y cuando sale la sección de ecología no sólo se mantiene sino que aumenta". También subraya que tiene mucha suerte al trabajar en el programa de un periodista que apoya estos contenidos. MEDI AMBIENT. Con un formato diferente, Medi Ambient también forma parte de la programación de TV3. Es un espacio cotidiano de 10 minutos que se emite entre las noticias comarcales y las de mediodía. "Es un horario de máxima audiencia que permite a personas que habitualmente no miran estos programas acercarse a temas medioambientales", explica Xavier Duran, director del programa. Confrontan temas como el conflicto en Oriente Medio y el problema del agua o el nuevo Estatut y el medio ambiente, desde una perspectiva económica, social y cultural. Considera que en los medios siempre se favorece otro tipo de información: "En general, los responsables no conocen este campo, no tienen ni idea de estos temas". QUÈQUICOM. En el Canal 33 se emite Quèquicom,presentado por Toni Mestres. Es un programa de ciencia que pretende explicar los mecanismos que se esconden detrás de los avances científicos y tecnológicos, de los objetos de la vida cotidiana y de las noticias sobre el entorno. En noviembre, por ejemplo, dedicaron sus reportajes al cambio climático y a la energía. Toni Mestres abrió las puertas de su casa, una vivienda "sostenible"; un capítulo trató de los efectos del cambio climático sobre la fauna y la flora; otro analizó el problema de las emisiones de CO , y el último se centró 2 en las energías poco contaminantes. ESPACIOS NATURALES. A estos programas, se suman los dedicados a la naturaleza, como Espacios Naturales de TVE. Aunque nació para dar a conocer los espacios naturales que dependen de las autonomías, también se preocupa por el desarrollo sostenible. Actualmente no emiten, pero algunas series están pendientes de montaje y de difusión, como la dedicada a personajes anónimos que se han entregado al medio ambiente durante toda su vida. "Es un homenaje a esas personas que antes llamábamos locos", comenta Julio de Benito, director del programa. Su audiencia es rigurosa y siempre muy similar. "Mucha gente busca estos programas. El interés por ellos se ha incrementado, debido, entre otras cosas, a las catástrofes naturales". THALASSA. Las historias que cuenta el mar y sus gentes son el punto de partida de Thalassa.Nació en Francia en 1975, y en 1989, tras un proyecto transnacional, empieza a ser emitido por el Canal 33. Últimamente, han hecho un informe sobre el atún rojo en peligro y una historia sobre el "viaje frustrado" de Josep Pla por la Costa Brava. Su director, Pere Secorún, no duda de que "no estaría de más un mayor rigor y profundizar en los temas de medio ambiente sin perder el enfoque divulgativo. Debería haber más programas y las televisiones apostar con valentía y medios". CANALES DE PAGO. Los canales de pago proponen cadenas monotemáticas como National Geografic, Documanía, Discovery Channel, Caza y Pesca o Viajar. Sus programas se producen prácticamente todos en el extranjero. En Discovery Channel se da una especial relevancia a documentales sobre el cambio climático. En Documanía interesan la degradación de las zonas verdes, el efecto invernadero, el incremento de las enfermedades infecciosas y el cambio climático. Otro ejemplo es el de Canal+, que estrenó a finales de diciembre la segunda parte de Planeta Tierra. Este pequeño mundo está experimentando algunos cambios de un tiempo a esta parte, aunque "son cambios lentos",subraya José Luis Gallego. Xavier Duran percibe que "hemos mejorado, pero falta mucho por hacer". Ambos están convencidos que la concienciación de los ciudadanos, el incremento del interés por el calentamiento global y por el entorno abrirán más espacios en los medios de comunicación.    

« 1