diluvi

Entre l’economía pública i l’ economia privada capitalista, i amb potencial de ser una alternativa a aquestes.

Integrada per organitzacions privades, principalment cooperatives,mutualitats i associacions amb una etica que segueix els següents principis

• processos de decisió democràtics, hereus del principi cooperatiu com a principi central al democratizar el poder de decisión, “una persona=un vot”, versus “una acció = un vot”,
• primacía de les personas i del traball sobre el capital en el repartiment de les rentes ( lógica de distribució dels beneficis no lligada i fins i tot contraria a la participació en el capital social, criterios tals com el principi cooperatiu del retorn, la dotació de patrimonios colectius, la remuneració limitada al capital, o incluso la regla de no distribució de beneficis,
• finalitat de servei als seus membres o a la colectivitat abans que el lucre, enfatitzant que la actividad económica desenvolupada per aquestes entitats té vocació de servei a persones i no recerca del benefici; el benefici pot aparèixer però serà en tot cas un objetiu intermedi per al fí últim de la entitat que és el de donar servei
• autonomía de gestió, diferenciánt-se amb això de les entitats de l’esfera pública.

Els valors doncs inclosos de democracia,interes social,justicia retributiva, generen diferents i imaginatives i plurals formes socials de entitats.

Integra dos subsectors:

a) El subsector  de mercat ,integrat per empreses amb organització democràtica (una persona, un voto) i amb distribució de beneficis no vinculada al capital aportat pel soci:COOPERATIVES,SOCIETATS LABORALS,SOCIETATS AGRARIES DE TRANSFORMACIÓ,Empreses mercantils no financeres controladas per agents de l`economía social,cooperatives de crèdit i seccions de crèdit de les cooperatives, caixes d’estalvi,mutues d’assegurances,mutualitats de previsió social.

b) El subsector de no mercat, integrat per institucions privades sense ànim de lucre al servei de les llars : ASSOCIACIONS,FUNDACIONS, altres formes jurídiques.

alguna info l‘observatori del tercer sector i a CEPES

Durant el viatge als USA s’ens va quedar al calaix la visita a Seattle, la anomenada Ciutat Esmeralda pels boscos que té, la anomenada “Rainy City” pels gran nombre de dies núvols o boirosos, la anomenada “Jet City”, degut a que allí està la Boeing, el bressol del grunge i famosa per les grans protestes antiglobalització del ‘99……doncs a aquesta ciutat els ciutadans han decidit una cosa :

l’ajuntament havia d’ampliar els centres de recollida i transferencia de escombraries amb una tercera estació. Però els ciutadans van comunicar a l’ajuntament que no volien, perquè tenien una altra proposta: arribar al Residu Zero.

Així que l’ajuntament ha elaborat el pla : en lloc de acceptar més escombraries com a cosa inevitable, estan tractant els residus com a recurs : els residus de menjar van a compostatge; els productes durables es reutilitzen, els edificis s’enderroquen reciclant els components, i s’està estudiant de prohibir les bosses de plàstic i espuma.

A iniciativa popular.