diluvi

No estic del tot d’acord pero diuen que val mes una imatge que mil paraules.

Quanes paraules serien equivalents a mes de 200 imatges?

Paraules que se m’aacudeixen per definir aquesta illa: Volcans, equilibri, Cesar Manrique,  negre, blanc, …

Me llamo Earl ha sido catalogada como el último gran éxito en series de humor inteligente. No en vano, ya ha sido comparada con comedias de tanta envergadura como Frasier, Friends o Will & Grace.

Sus responsables, Marc Auckland y Greg Garcia, son especialistas en el terreno del humor trasgresor, inteligente y casi surrealista. De hecho, ambos pueden presumir ya de haber recogido un Emmy por sus labores como director y guionista en esta primera temporada.

Me llamo Earl ofrece un irónico y atrevido punto de vista sobre la vida y sus convencionalismos. A pesar de la aparente falta de inteligencia del protagonista, Earl es tremendamente efectivo en su nuevo objetivo de vida: limpiar su karma. La sitcom presenta una original manera de pasar revista a la sociedad que hemos construido.

http://www.mundoplus.tv/zonaseries/series/mellamoearl.php

Aquesta és la famosa Olivia de  Popeye….nom original Olive Oyl, i també anomenada Oliva y Rosario… De fet, mireu quines averiguacions  he fet sobre la historia de aquests famosos personatges:

(http://es.wikipedia.org/wiki/Popeye):  "La primera aparición de Popeye fue el 17 de enero de 1929Thimble Theater, la cual era publicada desde 1919 y protagonizada por Oliva Olivo, su hermano Castor Olivo y su novio Ham Gravy. Popeye fue contratado originalmente por Castor y Ham para pilotar el barco que los ayudaría a cazar una gallina mágica. Semanas después, mientras viajaban de vuelta, Popeye recibe un disparo, pero la gallina le otorga fuerza sobrehumana como respuesta a sus cuidados. El personaje fue adquiriendo mayor popularidad con el paso del tiempo y la tira cómica comenzó a ser publicada por otros periódicos. Además, Oliva dejó a Ham para convertirse en la nueva novia de Popeye. Castor continuó apareciendo, siempre con aventuras que requerían de la ayuda del marino. En 1933, Popeye recibió un bebé por correspondencia, al cual adoptó y bautizó Cocoliso. Otros personajes regulares dentro de la tira cómica fueron Pilón, un amante de las hamburguesas; George W. Geezil, un zapatero que no se llevaba bien con Pilón; y Eugene the Jeep, un animal amarillo traído de África. Además estaba la Bruja del mar (última bruja sobre la tierra) y Alice the Goon, su secuaz. La tira cómica presentaba ciertas diferencias con las series animadas. Las historias eran más complejas, con varios personajes que no aparecieron en los dibujos animados (el rey Blozo, por ejemplo). El uso de la espinaca no era muy habitual y Bluto solo tuvo una aparición. Segar firmaba las primeras tiras cómicas con un cigarrillo, debido a que su apellido era un homónimo de "cigar" (cigarrillo en inglés).

Thimble Theater se convirtió en una de las tiras cómicas más populares de King Features durante los años 30 y continuó siendo publicada durante décadas. Tras la muerte de Segar en 1938, la tira cómica pasó a estar a cargo de varios artistas. En los años 50 fue creado un spin-off titulado Popeye el marino. Debido a la popularidad creciente del personaje, Thimble Theater cambió su nombre a Thimble Theater Starring Popeye en los años 60, y finalmente a Popeye en los años 70."

Per cert, sabieu que Popeye vol dir "Pop eye"? "ojo salton!!" (de l'anglès Pop-eye /pɒpaɪ/).

Portem des de el diumenge a la tarde voltant per la illa de Long Island. Ara ja la deixem i anirem pujant per la

vall del riu Hudson. La nostra intenció inicial era visitar varius poblets de aquesta vall i de les muntanyes

Catskill, sobre tot Woodstock ( si, el del 1º mega concet), pero creiem que tirarem milles ( aqui de veritat son

milles! he he) cap a Cape Cod.
Long Island és una illa força gran i allargada: des de l’avió la vam sobrevolar amb claredat; devant en te una encara mes allargada, i super estreta, Fire Island, que des de l’avió semblava un spaghetto llarghissim 50 km!):La part mes propera a Long Island son barris tan mitics de Nova York com Brooklyn o Queens, i a la illa estan els aeroports de la ciutat .
El diumenge a la tarde vam sortir de la ciutat creuant el pont de Brooklyn ( el diumenge a la tarde abans l’haviem creuant a peu, ara en cotxe!) , i vam anar al mitic parc d’atraccions de Coney Isalnd, amb la platja de Brighton :això encara és Brooklyn, per tant encara en NY city! Per arribar vam passar per un barri de Brooklyn tot de casetes residencials, amb molt bon aspecte, de cases tipiqes americanes de serie, amb el jardi devant….no m’imaginva qe tb NY podia ser així!
El sector proper a la platja semblava un tipic poble de platja : botigues, restaurants, i blocs de pisos…una mica estil Castelldefels, Tb hi havia però un blocs força alts i lletjots, estil Bellvitjós, que tampoc imaginava que existien als USA.
La gracia es que tot aquests pisos donaven a una platja gran , amb dunes, pasarel.les. Era realment molt maco. I el Parc famos. És tan añejo com la imatge que es tramet! amb paradetes per menjar demodé…pero amb l’avantatge de que esta sobre el passeig maritim pasarela de fusta sobre la platja. Un Zeppelin, si un zeppelin de veritat, no un globus, passava per allà a la posta de sol, tot per fer mes estrany l’ambient. Pero el toc ben curios era que l’idioma que se sentia parlar mes era ….el rus!! I es que un gran nº de russos va anar sortint de la URSS de els anys 80, i es van instal.lar a aquest sector de Brighton Beach. Ben estrany- Rus i castellà….i de tant en tant es veien families ( era diumenge a la tarde)pakis o algun paisos estil ( sempre diem pakis pero a saber de on son realment…).- Molts pescadors sobre el malecon ( tb tipic de alguna pelicula…) .
És curios pensar que aquesta platja va viure un boom als anys 20-30, quan el newyorkins hi venien en metro a passar el dia a la platja ( hi han banys) , al parc amb la seva noria articulada i la muntanya russa que encara existeix!, i a menjar hot dogs del Nathan’s, una llegenda ( hi ha qui diu qe l’inventor dels hot dogs!).

Aquesta va ser la darrera visita de NY city. La resta de la illa ja no fa part de la ciutat.

—–
Vam dormir al nostre 1º motel, a l’area de Bethpage, i al mati vam esmorçar a un lloc de platja força idil.lic :entre casetes de fusta tipiqes americanes/suecoses, amb vistes a les dunes, al carrer de les 4 botigues, hi havia una cafeteria regentada per senyores, amb terrasseta plena de flors i decorada amb pomes: em vaig mejar uns deliciosos pankakes amb maple sirup, i l’adria un esmorçar de ous, bacon , etc..
I amb la panxa plena vam caminar cap a la platja : que maco!!! JOnes Beach: dunes i platja,i casetes ( de fet casasses!) rera ls dunes! Un estil de vida de platja que no he vist al mediterranii.
Pero de fet Jones Beach te una altra fama : la de platjes multitudinaries dels ny….AI ho vam descubrir uns km mes enllà : tampoc hem vist mai res similar! Un carretera ( quasi autovia, de no se quats carrils) anava resseguint la aplatja, i de tant en tant unes grans superficies asfalatdes que eren …aparcaments gegants! Cada sector tenhia un super aparcament, i a la platja un “Bany”. Les platjes eren molts amples , amb centenars de papereres!

Impessionant! Com deu estar aixo en temporada? Com diu l’adrià això era dificil de trbar un referent ja que com que no he vist reflectit en cap pelicula : quin tipus de vida de platja fan ? porten neveres i bocates? s’estiren a la sorra o estan de peu com al cantabric ?, quins banyadors porten he he…..
Tb es veia un teatre estil amfiteatre/camp esportiu, i alguna inftastructura mes……

Cap al final d’aqueesta franja allargassada ( pero que no es illa ) vam trobar el pont de Robert Moses, que et porta a la Fire Isalnd, l’spaghetti de sorra….
Més `platges de dunes, zona de parc natural, no vam veure cases , pero si un bambi!! pero aviat vam haver de deixar la illa pq la carretera estava restringida per ser parc natural, i vam renunciar a visitar Cherry Grove, un sector gay, que devia estar a l’altre ounta, i un dia vam veure per la tele i era molt xulo.

Aixo que vam tornar pel mateix pont, i vam pujar ja cap la zona dels Hamptoms, on estiuejen els pijos i els molt pijos.

I de fet cam començar a veure cases, casones i mansions impressionants, tot molt verd, tot i que donava a altres platges de dunes; boscos, jardins, cases de cuento,,,,,i un nucli de poblet tipic americà : un carrer ple de casetes tradicionals que son botiguetes, botigues de marca, i empreses varies, cadascuna amb la seva bandera americana ( no sabia que eren tant de posar banderes a tot arreu…..tal com els suecs!); això era southampton;realment molt maco: vam trobar un tipic lloc “cute” per dinar algo a preu normal ( sandivitxos…és que tan si son llocs caros com baratos, la gent nomes menja hambutguesse i sandvitxos!!!).
I vam anar cap a East Hampton, encara més pijo. De mansions cada cop més descomunals i amb setos cada cop més alts i jardins cada cop més semblamts a camps de futbol!!!
Es veu que la Maria Carey va neixer per aqui, i mentres dinavem vam veure a una revista local la llista de celebritats que venen per aqui ( bé, de fet acctors consagrats) com Richard Gere, Uma Thurman, ….
I és que hem llegit por ahi que els actors de Hollywood necessiten anar a carregar les piles periodicament a New York, i que els pijos de Los Angeles tenen les segones residencies “pijes” als Hamptons….ves quina cosa…..

Indubtablemt això és maco, pero ens va agradar més el seguent sector que vam visitar : l’extrem verdader de l’illa, Montauk (i el far de Montauk) : un sector més estret entre dunes, de vegetació no tan frondosa, més estil mediterrani ( pins, arbustos), i casetes intercalades mes senzilles, i un centre de hotelets de platja més animat que els Hamptons.
Montauk ens va agradar força.
D’allà vam començar a recorrer la illa al reves per deixar-la. Es va fer nit i vam dormir entre la mansió Vanderbilt i la villa de Roosvelt a Sagamore Hill…..uns emplaçaments idilics…..pero nos vam dormir a un motel cutrillo…..

Aquest mati hem fet un altre esmorçar bucolic, una volta per Oyster bay i sagamore, i ara estem de camí cap a Cape Cod.

Diumenge 8 de Setembre, 08:00h hora de NYC (les 13:00 a BCN)

Ens hem preparat un café i estem consultant les guies per veure que fem avui.

Fa molt bon dia, calor, com ahir, aquesta nit hem tingut que posar l’aire acondicionat, una mica sorollós pero ens hem refrescat. Vam anar a dormir cap a les 10 d’aquí, que, a causa del jetlag, els nostres cossos es pensaven que eren les 4 de la matinada.

Ahir, despres d’instalarnos a l’Hotel Days Inn, vam decidir anar baixant per Broadway St. per anar al Downtown, pero ens vam equivocar i bam pujar uns quants carrers en direcció contrària, fins la 104St. Encara no es harlem, pero era un barri molt popular, bàsicament negres,i hispans, i com era dissabte hi havia un munt de gent pel carrer, sobretot nens, i estaven preparant una festa amb BBQ i música HipHop; no seria exagerat dir en aquella primera incursió vam sentit parlar mes castellà que altra cosa. (inclus els negres eren en gran parts de parla hispana)

Despres vam girar i …..

….i és que , a questes primeres hores a NY ja han dit molt de aquesta ciutat : hem vist nens descalços al parc , jugant en banyador a les fonts, i tornant a casa empapats ( de families de tots els colors), frisbys, patinadors, jugadors de soccer (!!!), de cricket, hare kristnas, manifestacions (no war, i temes relacionats amb 11.9), casaments, “pedidadas de ma sobre un carrossa al central park, noi en genolls amb l’anell a la ma!!!!!!!!!!!”, venedors-predicadors de religions varies, boutiques de totes les primeres marqes del mon, gent i gent i gent normalissima amb pantalons pirates, xancles de dit i samarretes de tirants, acumulacions de gent per entrar al teatre, taxis grocs, rick shaws(taxi-bici), limousines (n’he vist mes en unes hores qe en tots els anys que he viscut!), asiatics, hispans, indus, europeu,negres i mulatos , ballarins de tango, picnics en bikini, homeless, gent vestida  guapa anant a alguna festa, ..

qe puc dir? ens veiem incapaços de explicar : nomes van ser unes poqes hores, vam baixar vorejant i entrant un troç per central park, edifici dakota , imagine, vam anar a petar la 5º avinguda a l’ inici del parc, on està l’hotel Plaza, pero a nosaltres ens va cridar l’atencio l’apple store que estava a reventar!!! (la gent va allí a connectar-se) i vam voltar per allà, fins a times square ( ens va recordar a Tokyo!) tb super ple,pantalles gegants de alta definicio a les façanes dels edificis; vam veure uns quants teatres i un munt de restaurants; finalment, cansats ( per nosaltres ja devien ser les tantes), vam supar a la john’s pizzeria, que existeix des de els anys 20. Molt gran, molts cambrers joves qe semblaven trets de una teleserie…..

vam totnar en metro ( quin desastre!; eficaç si, ero jo crec qe el metro de sarajevo despres de la guerra devia estar en millor estat!! no he vist cosa mes bruta i mes cutre!! añejo, negre-gris….sense ni una escala mecanica!!goteres!!

Avui….anem per mes! Ja hem vist tant i no hem vist res!

Per+ò, ….tot és alhora tant especial, i tan normal? serà perqué som barcelonins, urbanites, pq tothom pot dir que coneix aquesta ciutat ?

LLuny de decepcionar, la sensació de normalitat és força agradble….no se perqué, fa sentir com a cas…i estem a NY!!!!