diluvi

Tras analizar la información ofrecida por Balearia, contratamos el servicio Barcelona – Eivissa, Eivissa – Barcelona para viajar con nuestra hija de 3 años y nuestro vehiculo propio. Normalmente viajamos en avión, pero este año decidimos probar este transporte en parte porque estábamos “seducidos” por la publicidad de la compañia, que promete que las vacaciones empiezan en el viaje: camarotes, restaurantes, piscina, elevado numero de butacas cómodas, restaurante, bar y area de juegos infantiles con monitores para los niños:

El viaje de noche nos resultaba conveniente, y el de dia tambien adecuado para la niña debido a las instalaciones del buque.

El viaje de ida, contratado y realizado con el buque Martin Soler el lunes 20 de junio no tuvo ningun incidente: el camarote estaba en perfectas condiciones, el barco disponia de  butacas mas que suficientes para todos los  pasajeros,  y los vehículos estaban convenientemente cargados en la bodega del buque. Al ser un viaje nocturno no pudimos hacer uso de la piscina pero si de las areas de juego.

El viaje de retorno del dia 3 de julio, sin embargo, no cumplió con lo establecido en el pasaje.

No embarcamos en el buque Borja I de Balearia en el que teniamos contratado el pasaje y realizado el check in, si o en el buque Visemar One.

El buque no salpó a la hora prevista, 13.45, si no que más 1 hora más tarde, a las 15.00 (llevábamos des de las 12.15 h esperado en el muelle de Botafoc que no disponía de ningún tipo de servicios (ni oficina de Balearia, ni WC, ni una simple sombra), a esa hora del mediodía tuvimos que esperar bajo el sol.

El buque no disponia más que de 49 butacas  y muy pocos camarotes, y ni siquiera pudimos tener butacas contiguas al estar la mayoría ocupadas.

El buque no disponia de piscina, ni de area de juegos infatntiles, y nuestro vehículo realizó la travesia al aire libre.

Curiosamente el buque disponia de sala de rezos.

A nuestro malestar y decepción (sobre todo de nuestra hija de no poder hacer uso de la piscina ni de la sala de juegos), se unió el de otros pasajeros qe provenían de Palma y a quien no se les habia avisado de la escala en Eivissa.

Por nuestra parte desamos realizar una reclamacion formal ya que Balearia no ha cumplido ni con aquello publicitado, que nos llevó a contratar sus servicios, ni con aquello contratado, por lo que solicitamos la devolución del importe de pasaje y de una compensación por los inconvenientes.

Estic totalment d’acord amb tot el que diu Arcadi Oliveres.

Tot es de sentit comú.

Reducció de la jornada laboral

Nomès cal fer una mica d’esforç personal.
Si treballem menys cobrarem menys, pero així tot tindrien feina i nosaltres tindriem mes temps per gaudir de les coses de la vida (que no costen diners), seriam una mica mes lliures …

I està clar que els culpables de la crisi son els bancs, l’especulació i el mon financier, no ens deixem tornar a enganyar pels poders econòmics que ho controlen tot.

Arcadi Oliveres, 20 maig 2011, Pl Catalunya

Per a nosaltres la elecció de la escola per la nostra filla ha estat una de les questions més reflexionades, estudiades i pensades de les que hem hagut de fer mai.

Els darrers mesos hem estudiat molt : hem visitat escoles, hem parlat amb mestres i educadors, hem llegit articles de pedagogia, hem compartit coneixements i informació amb altres pares i mares.

Tenim unes creences i uns principis, pel quals considerem que la educació és un dels pilars de la societat, i considerem que ha de ser publica, laica i de qualitat. Això direccionava la nostra recerca de escola cap a aquest perfil de escola, amb una profunda confiança. La proximitat a la xarxa familiar i a l’entorn de la nostra filla també va ser un punt molt valorat, per les consequències educatives que hi veiem : sobre tot facilitat de teixir una xraxa social i promoure la autonomia de la nostra filla

Ens hem informat de altres models, pero honestament, hem volgut ser coherents amb la nostra ideologia.

La primera sorpresa va ser la de constatar que no totes les escoles son iguals: no només per la personalitat pròpia i el tarannà de un equip, si no en quant a metodologies.

Vam tenir la sort que algunes de les escoles del nostres barri, i de la nostra àera de proximitat , proposaven uns projectes que ens semblaven atractius.

Encara més sort al saber que l’escola amb el projecte que nosaltres consideravem honestament millor per la nostra filla, la teniem ben a prop de casa i hi erem en l’area de proximitat :

• una escola impregnada de pedagogia activa i montessoriana, alhora que d’altres
• una escola amb metodologia de treball completament per projectes, sense utilització obviament ni de fitxes, ni de llibre de texte unic, a on la recerca de informacio es forma amb metodes actuals i les tecnologies contemporànies
• una escola sense examens, a on l’avaluació es continua, i a on els nens grans s’auto avaluen
• una escola que busca molta participacio dels nens; a on es busca la relació de nens de diferents edats; una escola amb una gran comunicació via web-blog
• una escola que segueix la agenda 21, que disposa de menjador ecològic, que promou el transport public

Hi vivim a 2 carrers, el pare hi treballa a 3 carrers, avi i avies a escassos minuts.

Logicament va ser la nostra aposta, feta a consciencia , reflexionada, raonada i raonable.

Vam cumplimentar la llista amb altres escoles del barri amb projectes que també ens semblaven atractius, tot i que aquest ens semblava el més adequat per la nostra filla.

Ara el sistema ens ha expulsat de la escola que ens tocava, i de totes les altres també.

La irracionalitat de la assignació de places, després de la feina de recerca informacio i reflexió, no la podem acceptar.

Pero encara més , com el sistema hem pot garantir que la meva filla podrà disposar de la mateixa educació que li tocava, per dret i per tria, el que l’atzar li ha tret ? Em garanteix el sistema que podra disposar del mateix en un altre centre?

Si no es així, la meva filla veu vulnerat el seu dret de tenir una escola publica, laica, de proximitat, i amb el model pedagogic que tenia assignat, per zona i per elecció.

Reclamem l’accés de la nostra filla a l’escola de proximitat i model pedagogic que tenia assignada i triada pels seus pares.

Ahir a rel d’aquest vídeo de felicitació de Vueling, es va parlar molt de LipDub, una modalitat de fer videos. Hi va haver molt de soroll a la xarxa sobretot a Twitter i fins i tot es va acusar a vueling de Plagi. Al inici del video ja indiquen que es un LipDub, no son originals pero han fet un bon LipDub, divertit i implicant al personal, es nota molt bon rotllo.

Avui he rebut un email convocant a un altre tipus d’accions d’aquestes que es propaguen com l’espuma per la xarxa, sobretot al YouTube, el FlashMob:

El dia 12 es va fer el primer assaig d’un Flashmob que s’està muntant per fer en algun lloc públic de Barcelona. Quants més serem millor.

Us explico de què va.

Què és un Flashmob? Doncs una mena de coreografia o acció al carrer amb molta gent que sembla improvisada però que està tot preparat. Perquè us feu una idea us deixo un parell de vídeos:

Flashmob a l’estació central de Antwerp (Bèlgica)

Concert de Black Eyed Peas a Chicago:

Des de l’organització ens informen:

Hem tingut la sort que UBAE-Perill ens deixa les intal.lacions per assajar i fer-ne promoció…això vol dir ser molta, molta, molta penya!!!

Aqui va el timing:

• DISSABTE 12 DE DESEMBRE…………de 18h a 20h UBAE, Carrer Perill 16 (Sala 1) Gràcia, Barcelona
• DISSABTE 19 DE DESEMBRE…………de 18h a 20h UBAE, Carrer Perill 16 (Sala 1) Gràcia, Barcelona
• DISSABTE 2 DE GENER……………….de 18h a 20h UBAE, Carrer Perill 16 (pavelló), Gràcia, Barcelona
• DISSABTE 9 DE GENER……………….de 18h a 20h UBAE, Carrer Perill 16 (Sala 1)- assaig general

Podeu venir vestits de carrer, que de fet serà com haurem d’anar el dia del “happening”.

Dia del Flashmob: 10 de gener (diumenge) en algun centre comercial (encara no ens han dit on i suposo que es guardarà una mica en secret perquè l’important és l’efecte sorpresa)

Important: No cal anar a tots els assajos. Tampoc cal ballar tota la coreografia, ja que la idea és que la gent s’hi vagi incorporant. S’accepta gent de tota mena i de totes les edats. Com més serem més riurem!

Vinga, aniveu-vos a venir!!. Qui s’apunta?

Entre l’economía pública i l’ economia privada capitalista, i amb potencial de ser una alternativa a aquestes.

Integrada per organitzacions privades, principalment cooperatives,mutualitats i associacions amb una etica que segueix els següents principis

• processos de decisió democràtics, hereus del principi cooperatiu com a principi central al democratizar el poder de decisión, “una persona=un vot”, versus “una acció = un vot”,
• primacía de les personas i del traball sobre el capital en el repartiment de les rentes ( lógica de distribució dels beneficis no lligada i fins i tot contraria a la participació en el capital social, criterios tals com el principi cooperatiu del retorn, la dotació de patrimonios colectius, la remuneració limitada al capital, o incluso la regla de no distribució de beneficis,
• finalitat de servei als seus membres o a la colectivitat abans que el lucre, enfatitzant que la actividad económica desenvolupada per aquestes entitats té vocació de servei a persones i no recerca del benefici; el benefici pot aparèixer però serà en tot cas un objetiu intermedi per al fí últim de la entitat que és el de donar servei
• autonomía de gestió, diferenciánt-se amb això de les entitats de l’esfera pública.

Els valors doncs inclosos de democracia,interes social,justicia retributiva, generen diferents i imaginatives i plurals formes socials de entitats.

Integra dos subsectors:

a) El subsector  de mercat ,integrat per empreses amb organització democràtica (una persona, un voto) i amb distribució de beneficis no vinculada al capital aportat pel soci:COOPERATIVES,SOCIETATS LABORALS,SOCIETATS AGRARIES DE TRANSFORMACIÓ,Empreses mercantils no financeres controladas per agents de l`economía social,cooperatives de crèdit i seccions de crèdit de les cooperatives, caixes d’estalvi,mutues d’assegurances,mutualitats de previsió social.

b) El subsector de no mercat, integrat per institucions privades sense ànim de lucre al servei de les llars : ASSOCIACIONS,FUNDACIONS, altres formes jurídiques.

alguna info l‘observatori del tercer sector i a CEPES