diluvi

La mineria de urani és un procés car económica i energèticament, i gens innocu; es consumeix combustible fòssil  i es produeix CO2  i llots per aconseguir extreure i tractar l’urani.

L’urani només es troba a determinades àrees del món – moltes de elles en estats no democratics i politicament inestables…p.ex Ningeria 3º productor del món- , i el procés de enrIquiment només es realitza a determinats països, que en tindrian el control.  Fa poc els presidents de USA i de Russia van comunicar publicament a la “humanitat” la seva voluntat de controlar la xarxa d’urani mundial.

Sembla ser doncs que la per la via d’aquesta energia no es pot aconseguir ni la independencia/autosuficiencia energètica ni es té un balanç de CO2 favorable. De fet Kyoto rebutja aquesta  energia.

Economicament una central és una ruina economica. El cost de generació per MW és superior al de les altres energies, només tenint en compte el cost de la implantació i manteniment de una planta. (Energy Information Adminitration , 2006, www.eia.doe.gov)(MIT)

El risc de la tecnologia nuclear és encara elevadissim, la prova són els continus incidents ( una mitja de un incident notificable per setmana a Espanya).

Fa anys que no s’implanta cap nova central nuclear. Bé, no és cert, s’estan implantant en alguns països tals com els productors de petroli politicament inestables, p.ex. Iran ( amb un objectiu encobert de “enriquir” urani per ….fer energia??). Tb s’està intentant construir una a Finlandia, pero no la financça l’estat; sembla que els francesos van “vendre-li ” la moto a uns empresaris finlandesos consumidos de molta energia; aquests van posar com a condició que l’estat francès fes una central igual a la qe els hi van vendre. Resulta que l’estat francès ha paralitzat les obres per la continua manca de seguretat.

El risc de traginar amb material radiactiu de fet no té mesura real i no es té prou tecnologia per controlar-ho. No existeix un autentica “radiació segura”.

Els incidents i parades a banda de ser riscos de per sé, no garantitzen la producció de energia en continu, contrariament al que es difon .

En fí, els residus generats per aquesta tecnologia no tenen senzillament cap mena de tractament, i cada central genera moltes tones de material radiactiu. Només la valoració d’aquest cost de tractament i eliminació del residu contaminant , que és infinit en quant no existeix, implica un cost “infinit” de produïr energia nuclear.

Com a responsabilitat ètica cap a li les generacions futures, com podem promoure una energia amb aquests atributs?

Evidentment, cadascun d’aquests motius per sí mateix és raonablement suficient per dir NO a l’energia nuclear.

Doncs en tenim una llista.

ah, una última cosa : no hi ha transparencia en el que respecta a aquesta energia.

———————

Es tracta aqui de un resum bàsic de la conferencia de Manuel Adelantado, físic i enginyer. Ell va presentar les cites pertinents en cada afirmació i calcul

( ITER,ENUSA,ENRESA,CSN,ANAV,WIKIPEDIA,SIEVERT,CRISISENERGETICA,GRUP DE CIENTIFICS I TECNICS PER UN FUTUR NO NUCLEAR,ECOOGISTES EN ACCIO, GREENPEACE, MIT,US GOVERNMENT…..)

El que jo no entenc és que, si existeixen varies altres energies netes i realment independents, pq cal encara discutir i defensar les que són brutes, contaminants i contribuents  a la dependencia energetica dels països i la inestabilitat politica del món? honestament, no val més la pena treballar amb aquestes altres??

Read the rest of this entry »

Ara que ve la revetlla de St Joan, recullo alguns consells de la Gene per fer una festa sostenible.

Les festes són moments de celebració molt importants per a la nostra societat, i
especialment a les escoles. Per desgràcia acostumen a generar una gran
quantitat de residus, molts dels quals són difícils de reciclar. És per això que molts
centres mostren la seva preocupació per aconseguir reduir-ne els efectes negatius
i així poder celebrar festes més sostenibles.
Tot seguit us proposem una sèrie de consells per aconseguir-ho:
1. Fer servir gots reutilitzables, ja que es poden rentar, guardar i utilitzar
moltes més vegades.
2. Fer servir una vaixella reutilitzable. També és molt bona idea utilitzar
suports comestibles per servir el menjar, com per exemple, llesques de
pa, empanades, etc. Una altra opció és utilitzar una vaixella compostable
que es reculli conjuntament amb les restes del menjar.
3. Muntar diversos punts de retorn o recollida, lloc on es retornarien plats i
gots reutilitzables.
4. Portar tovallons personals de roba . Si els utilitzeu de paper, recordeu que s’han de tirar amb la matèria orgànica, ja que són compostables.
5. El menjar es pot portar amb carmanyoles, d’aquesta manera només cal
destapar-les i servir-se i així evitem embrutar plats. Aquesta idea serveix
també per fomentar que es consumeixi menjar casolà i així evitar el
menjar d’elaboració industrial, sempre excessivament embolcallat.
6. Si és possible, s’hauria de fer una previsió força ajustada de possibles
participants per evitar comprar més materials del compte i sobretot perquè
no sobri menjar. S’ha d’intentar evitar que el menjar sobrant vagi
directament a les escombraries, per això us animem a contactar amb
alguna entitat social del vostre domicili que pugui aprofitar-lo.
7. A l’hora d’organitzar una festa sostenible cal triar l’opció que generi menys
residus; de totes maneres, els que es generin s’han de tirar al contenidor
correcte per poder-los tractar. Per això cal tenir visibles i accessibles tots
els contenidors de recollida selectiva (paper i cartró, envasos, matèria
orgànica, rebuig i vidre). Cada contenidor ha d’estar senyalitzat amb el
que s’hi pot tirar a dins per tal d’evitar errors.
8. Criteris de compra sostenibles. Les begudes que es portin a la festa és
preferible que no siguin amb envàs individual, sinó amb envàs familiar,
perquè així es generen menys residus. Si fos possible, també seria bo que
les begudes es portessin en envàs de vidre, ja que els envasos de plàstic
tenen un reciclatge més costós ambientalment.
9. Productes de temporada i de producció propera, de comerç just i
ecològics. Sempre que sigui possible, hem de tenir en compte aquests
aspectes a l’hora de comprar.
10. La decoració de la festa (les garlandes, per exemple) es pot fer amb
materials reciclats (paper, cartró, revistes, llaunes, brics, etc.).
11. Amb les restes de menjar generades a la festa es pot fer compost si es té un compostador.

Avui he fet un gran descubriment : Sao Tomé i Principe. És un petit pais-Illa (son 2 illes) situat al Golf de Guinea, amb només 165 000 habitants, a on parlen també portugues ( a part del “forro”, l”angolar” i el “principense”). Obviament pesquen molt, però la activitat principal és el cultiu de…..del cacao.

Com molts altres països veins, la seva situació te molts problemes encara. Això vol dir que hi ha molta feina per fer. La Unicef dedica projectes de salut, especialment infantil, de educació, sanejament i medi ambient. D’altra banda uns quants ecologistes han aparegut a la illa i han engegat projectes agricoles interessants.

Mireu la experiència de l’agronom italià Claudio Corallo.

Sembla ser que l’estat saotomenyo et dona concessions “sense cost” si poses en marxa explotacions de cacau abandonades, de manera ecologica i creant feina a la gent del lloc.

Qui sap, i si m’ho plantejo ? Teoricament he de tenir capacitat tecnica de apendre a portar una explotacio agricola encara que hauria de apendre tot sobre conreus tropicals i cacau, i pot ser allí tindria ocasió de participar activament en la millora de les condicions de una societat i de un territori, en clau de sostenibilitat, ecologia i aspirant a les millores socials de un poble. Clar que necessitaria molta ajuda…. i seria una gran resposnsabilitat …..

Podria trobar un col.lectiu de gent que en sapigui i amb valors coincidents, de saotomenyos i altres, i anar a viure a una petita illa africana? l’illa del cacau??

estudiare el tema….. voluntaris?

mentres tant, aqui unes fotos de Sao Tomé