diluvi

Diumenge vam dinar a aquest peculiar restaurant del Poble Sec.

Bar-marisqueria Funicular. Es un local petit tipus bar tradicional de barri, 8 taules,  amb cartells a les parets de les especialitats i coses recomanades.

Fant molt de peix i marisc i altres delicatessens, com foies amb salses de tot tipus, carpatxos, ostres i trufes.

Per picar vam demanar l’ensaladilla rusa que vam veure pels foros d’internet que la recomanaven, molt bona, també uns pebrots del padró amb sal maldon i unes tallarines, cortesia de la casa ens van portar unes olives grans i bonissimes, amb alls i cogombrets. El pa amb tomaquet que et posen es tipus de vidre, sense molta molla, … bonissim.

També vam tastar carpatxo de bacallà amb olivada i gelat d’oliva i per colminar foie d’ànec amb reducció d’oporto, expectacular. Tot regat amb un vi blanc jove de rioja, Rinsol, ampolla blava, afruitat, fresquet … fa estiu.

De postre un original pastis de pastenaga amb crema de formatge, carajillo d’anis i te verd, disposen gran varietats de cafés (orgànic, etiope, etc) i d’infusions.

Tot per 66 euros,  car, pero no cada dia menges foie ni marisc…

En resum un bon lloc, recomanable per fer un tast (pots demanar tapes enlloc de racions) de productes frescos i de temporada ben preparats.

Tornarem.

Bar – marisqueria Funicular
C. Vallhonrat, 28
Poble Sec
08004 Barcelona 
Tf. 933258538

Tapes variades, by diluvi.

Finalment el dijous 1 de novembre, dia de Tots Sants, vam anar a fer el vermut a aquesta bodega tan coneguda del Carrer Poeta cabanyes al Poble Sec

Ens va agradar molt (un 9 sobre 10 de puntuació). Vam prendre unes cerveses de barril, una suau i una torradeta, i vam fer un variat de marisc i uns montaditos diversos (els de la foto). Es un local molt ben sortit i totes les tapes son a base de productes en conserva molt gourmands. Despres vam anar a dinar al restaurant La Tomaquera que està al costat, al carrer Margarit, molt be també (8 sobre 10). Un restaurant molt popular al barri, sort que vam anar d’hora i no vam haver de fer cua.

Doncs aquí tenim, endreçat per ‘tags‘, les fotos que tenim pujades fins ara al Flickr.

2006  2cv  78696  ada  adn  alcanar  alemania  amanohashidate  amposta  angelina  arabs  archeologia  aren  areny  arianne  arqchitecture  arqueologia  arqueology  art  asakusa  atura  autumn  autunno  bairroalto  balco  balcony  baldosa  balears  balls  bambina  barcelona  barn  barqueta  beach  berg  berlin  bici  bicicleta  bicicletta  bicycle  billar  blau  blue  bolets  bon  botafumeiro  budda  buho  cabrenys  calcetines  calzini  cardedeu  carnota  carrer  cartuja  cascais  cases  castell  castillo  castle  catering  cats  cavall  centrogalegoartecontemporaneo  ceramic  ceramica  chaussette  children  chouette  christmas  citroen  citroën  civetta  coblenza  cohete  columpio  compostela  concubion  cosmocaixa  cow  crismas  cuba  de  deer  delta  deutschland  dinar  dog  ebre  ebro  eidechse  elevadorsantajusta  emanuel  enoteca  equilibriotermodinamico  esa  estany  estats  estufafria  eule  evolution  excursio  excursion  fagioli  fall  famiglia  familia  family  felices  felicitacion  feliz  ferrera  festa  fiestas  finisterre  fish  fisterra  flicka  font  formentera  foto  fotomaton  fractal  frankfurt  freser  friky  from  funghi  galicia  gardenbalcony  gaudi  gava  geisha  germania  germinador  gion  giralda  girl  gita  gordo  gordonavidad  gos  gracia  grandegracia  grass  gronxador  grossa  gufo  gästhaus  haima  hapy  heisemberg  hibou  hiroshima  httpajlxaropcom  höst  hösten  im  incertesa  incertidumbre  indeterminazione  intangibles  jaime  japan  japon  jardinets  judias  julafton  jultomten  kamakura  karaoke  kinkakuji  kobe  koblenz  kyoto  lagartija  lechuza  legumbres  lentejas  lenticchie  lisboa  lizard  llegums  llenties  lorelay  lucertola  lunch  lundgren  luxemburg  manolo  mar  marcparrot  mariscada  marisco  marta  massart  massart2006  maçanet  maçanetdecabrenys  maçart  mediterraneo  mediterrani  migjorn  mitjons  miyajima  modernisme  mojito  mongetes  montagna  montaña  mosel  mosela  mountain  mozarabe  mucca  mudejar  muntanya  muros  mushoroms  muslims  mussol  nadal  nadala  navidad  nena  neolitic  neolitico  neoruralcom  neurona  neva  nino  niña  noia  oliba  osaka  otoño  ov  owl  panaderia  papa  papamobil  parkgüell  parquedelasnaciones  pelut  piastrella  piastrelle  pica  pin  pinrineu  pireneus  pirinees  pirineo  pirineu  pirineus  pitiuses  pityucensis  podarcis  pontocho  portolimpic  postre  prado  prehistoria  prehistory  preistoria  primitive  purikura  rajola  rajoles  razzo  raïm  rhein  ribagorza  ribes  riesling  rin  rineu  rio  ripolles  riusitaulet  river  roma  sand  sanjusangendo  santacruz  santiago  santiagodecompostela  santissim  santjoan  sargantana  sea  setas  sevilla  shibuya  shinjiku  shintoism  shuttle  socke  socks  sotllo  street  strumpor  summer  sun  sunset  svampor  swim  tag  tajo  taller  tapas  tardor  tejo  telenoika  tina  tokyo  tonel  tortosa  trencadis  triana  trier  tuna  uggla  uhu  uncertainty  vaca  vache  vall  vallferrera  venus  vi  vino  virreina  viñas  vuba  wall  were  wine  xarxes  ödla 

Doncs si, resulta que vam agafar pluja a Sevil·lia!

Tot i això, com es una maravilla, i Sevil·lia tiene un colóo eppesiàaaa,- tot i l’aigua- doncs no passa res!!

Em va agradar força la ciutat, sobr tot ” el tipismo andaluz” de cases blanques ribetejades de ocre i de ceramica de colorins, carrers empedrats, patios i plantes …del barri de Santa Cruz- Juderia…tot i que vaig llegir en algun lloc que estava una mica “retocat” als anys 20…

Però confirmo que l’arquitectura aquesta andalusa-arab-romana-mediterranea és probablemente el concepte de casa que més m’agrada; oberta i tencada alhora, exterior però reservada…..a més a més vam constatar molts balcons i terrasses…..

I als carrers placetes, amb terrassetes per menjar……..perquè a Barcelona no es pot menjar a les romàntiques terrassetes de carrerons antics com a totes les ciutats ? és un misteri, creia que era algo de ciutat mediterranea, però en realitat hi han placetes encantadores , perdó “encisadores”, a tota la vella europa, mediterrania o no…

Los Reales Alcazares clarament em van encantar: el concepte de obert-tencat, arcs,porxos,… i encara que no se si hi podria viure, totes les parets amb ceràmiques de dibuixos geometriques, els guixos i les fustes supergravats amb geometries i colors….m’agraden, son una mena de “horror vacui”, pero al no tenir figures humanes cansen menys…..i almenys solen ser alegres…

La plaça Espanya i el Parque MariaLuisa tenen un “parecido razonable” de concepte amb la Ciutadella i el edificis que hi han a dintre i amb l’estil Pça Espanya Barcelona……suposo qe és estil “gran exposicion internacional años 20″….hauriem de investigar i segur que hi han projectistes que van treballar als 2 llocs: maó-ceramica-arcs, gran parque de vials i composicions escenogràfiques….Recordo haver estudiat que el parc de Maria Luisa és dels millors de Espanya, de l’estil aquest de parc de gran capital estil segle XIX (al mediterrani el concepte tradicional era una mica diferent….)

Un altre parecido razonable el vaig trobar a la zona Expo 92…..els blocs de vivendes eren del mateix estil que a la Vila olimpica ( exceptuant pot ser les de “arquitectes estrella”…) tenien un no se qe familiar…….estil anys 90 no purament comercial ( vease nous barris a les afores dels pobles del arcs metropolitans…..qe tristos…aaaiii); pero aqestes miraven al guadalquivir….hi havia piraguistes, pescadors high tech ( aqells equips devien costar una pasta!! i no vam veure cap peix!!), i footingers o footingaires….els 2 ponts xulos, i a la Cartuja algun edifici singular ( la fira i l’hotel….) , el parc de atraccions…aqui no ens vam endinsar ….no se si haviem de haver-ho fet , pero a peu no convidava…

I els 3 topics es van cumplir : TAPAS ( i BOTELLON!!) + DEVOCIÓ “FESTIVA” + TOROS-FLAMENCAS …..i encara afegiria el señoritos de look caracteristic ( otro tipismo ) : cabell ondulat mica llarg lustros tirat enrera ( negre o no) ; patilles llargues; camisa de quadros – fondo blanc i linees en blau) ; jersey posat als hombros de color pastel (rosa…); ulls molt negres o blaus….

LA MACARENA em va agradar molt, és qe hi havia tanta gent i era tan festiu, i la verge tan “radiant” qe deu ser contagios…i sentir el capellà fent missa en andalú em va fer molta gracia..

Tb em va causar especial simpatia la DIVINA PASTORA…la verge aquesta ( estava a Santa Ana de Triana) vestida de pastoreta..amb una pamela de palla i l’armilla de pel i el bastó i la ovejita, es la verge HEIDI!!

i les tapes, i la giralda, i els caballitos, i el carrer sierpes…………..

La Divina Pastora

Mireu que maca amb el gorro de palla amb floretes, l’armilla i les ovelletes…

Los sevillanos “salen de tapas” por la noche, como alternativa a una cena sentados en un restaurante, o bien al mediodía sustituyendo al almuerzo.

Las tapas son pequeñas cantidades de cualquier comida típica andaluza y lo normal es tomar una de ellas acompañando a cada bebida.

A veces se pide una ración para compartir, así todos “pican” de los mismos platos. En cuanto a la bebida, se suele tomar cerveza, en particular Cruzcampo. Esta cerveza, creada en 1904 en Sevilla, se ha convertido en líder del mercado en toda España. También es típico el “tinto de verano”, que es vino tinto con refresco de naranja, de limón o “casera blanca” (algo parecido al Sprite). Comer de tapas puede ser barato (el coste de la tapa oscila entre 1.50 y 3EUR aprox.y la bebida en torno a 1EUR), aunque todo depende del hambre que tengas y del bar al que vayas. En el “tapeo” la gente come a veces sentada, pero muy a menudo en la barra o en una pequeña mesa alta. Generalmente la lista de tapas está escrita en una pizarra, pero en algunos bares los camareros recitan los platos a gran velocidad, tanto que a veces resulta difícil recordarlos todos.

Aquí te indicamos algunas de las tapas más frecuentes:

• Pinchitos morunos: Plato propio de la cocina andalusí, heredada de la cocina árabe. Llevan una mezcla picante de especias con la que se aliñan trozos de carne de pollo o de cerdo.
• “Montaditos“: pequeñas piezas de pan tostadas y rellenas de todo tipo de alimentos (jamón, chorizo, anchoas, gambas…)
• Gazpacho: Es el plato sevillano y andaluz por excelencia. Se suele tomar en verano y normalmente se sirve como primer plato. Esta sopa fría lleva tomate, pepino, pimiento, ajo, pan, aceite, vinagre y sal. El salmorejo es igual pero no se añade agua.
• Pescado frito: Pescados pequeños o cortados en trozos, rebozados en harina y fritos en abundante aceite: boquerones, pijotas, calamares o puntillitas entre otros; para probarlos todos lo mejor es pedir un “frito variado”, que lleva un poco de todos.
• Espinacas con garbanzos: es un plato muy tradicional de la cocina sevillana. Los condimentos que dan sabor a las espinacas son el pan frito, ajo, comino o laurel y la sal, además del pimentón.
• Menudo: Se elabora con los intestinos de la ternera (tripa). En el resto de España se conocen como “callos”. Es un guiso especiado y contundente, a veces picante, pero en contra de su apariencia, no especialmente grasiento. Pueden guisarse añadiéndole garbanzos, chorizo, etc…
• Huevos a la flamenca: Lleva verduras (tomate, pimiento rojo, guisantes, judías verdes, cebolla y ajo), chacina (jamón serrano y chorizo) y huevo. Se preparan en cazuela de barro al horno.
• Tortillitas de bacalao: Son una masa de harina en la que se mezcla el bacalao (desalado y desmenuzado), ajo, cebolla y perejil, y que después se reboza y se fríe en abundante aceite
• Ensaladilla: Ensalada de patatas, huevo duro, atún, guisantes y mayonesa.