Restaurant Funicular

Categories: Fotos, Gastronomía, Restaurants, gourmet. Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , .

Diumenge vam dinar a aquest peculiar restaurant del Poble Sec.

Bar-marisqueria Funicular. Es un local petit tipus bar tradicional de barri, 8 taules,  amb cartells a les parets de les especialitats i coses recomanades.

Fant molt de peix i marisc i altres delicatessens, com foies amb salses de tot tipus, carpatxos, ostres i trufes.

Per picar vam demanar l’ensaladilla rusa que vam veure pels foros d’internet que la recomanaven, molt bona, també uns pebrots del padró amb sal maldon i unes tallarines, cortesia de la casa ens van portar unes olives grans i bonissimes, amb alls i cogombrets. El pa amb tomaquet que et posen es tipus de vidre, sense molta molla, … bonissim.

P1050984 funicular pastis de pastanaga amb crema de formatge foie al porto tallarines pimientos de padron amb sal maldon carpaccio de bacallà amb olivada i gelat de oli d'oliva ensaladilla funicular

També vam tastar carpatxo de bacallà amb olivada i gelat d’oliva i per colminar foie d’ànec amb reducció d’oporto, expectacular. Tot regat amb un vi blanc jove de rioja, Rinsol, ampolla blava, afruitat, fresquet … fa estiu.

De postre un original pastis de pastenaga amb crema de formatge, carajillo d’anis i te verd, disposen gran varietats de cafés (orgànic, etiope, etc) i d’infusions.

Tot per 66 euros,  car, pero no cada dia menges foie ni marisc…

Factura el Funicular

En resum un bon lloc, recomanable per fer un tast (pots demanar tapes enlloc de racions) de productes frescos i de temporada ben preparats.

Tornarem.

Bar – marisqueria Funicular
C. Vallhonrat, 28
Poble Sec
08004 Barcelona 
Tf. 933258538


Quimet & Quimet

Categories: Barcelona, Fotos, Restaurants, gourmet. Tags: , , , , , , , , , , , .


Tapes variades, by diluvi.

Finalment el dijous 1 de novembre, dia de Tots Sants, vam anar a fer el vermut a aquesta bodega tan coneguda del Carrer Poeta cabanyes al Poble Sec

Ens va agradar molt (un 9 sobre 10 de puntuació). Vam prendre unes cerveses de barril, una suau i una torradeta, i vam fer un variat de marisc i uns montaditos diversos (els de la foto). Es un local molt ben sortit i totes les tapes son a base de productes en conserva molt gourmands. Despres vam anar a dinar al restaurant La Tomaquera que està al costat, al carrer Margarit, molt be també (8 sobre 10). Un restaurant molt popular al barri, sort que vam anar d’hora i no vam haver de fer cua.


Patejada

Categories: 2007 USA. Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , .

La nostra idea ahir era baixar pel parc, voltant per dintre, i anar baixant creuant tot midtown, Greenwich, Soho, Little Italy, Chinatown, i un cop al sur, al Battery parc, agafar el ferry per tenir la vista a la posta de sol i nocturna de l’sky line. Quasi ho vam fer….però al arribar a baix ens va seblar tard, i el que vam fer va ser creuar el Pont de Brooklyn.

Hem calculat que baixant en linea recta deuen ser quasi 14-15 km, però clar…..no vam baixar en linea recta…per tant sumariem uns 2-3-4 km més…o més.O sigui que ahir a la nit estavem mooooooolt satisfets, pero mooooooolt cansats.

Al matí vam visitar un parell de supers de barri de per aqui : n’hi han molts per NY,  a l’entrada semblen  colmados de tota la vida, i dintre  alguns son uns molt bons supers. Molts d’ells son “orgànics” , que és com denominen aquí al menjar ecològc ( dir-li biologic tb em sembla una tonteria, tot és biologic i organic , no?). Ens va agradar molt el Zabars, ple de menjars molt bons de tot arreu ( tots els nostres productes mediterranis,  i més, estaven; també tenien molts cafes i tes a granel , el cafe te’l molien al moment per tu) i el Fairway. Vam esmorçar al Zabars; suposo que avui ho farem al Fairways ( tenen cafeteries-restaurant; ahir al mati plens de gent i families  amb el diari del diumenge, ple de magazines i especials del diumenge).

Els kioskos son quasi iguals que els de BCN, bueno….bastant més añejos, aixó si. Tot es tan normal!!  En camvi hi ha moltes més floristeries; son senzilles, de fet m’atreviria a dir que a la majoria de cantonades i ha un colmado, un kiosk i una floristeria! Bueno, tb hi ha els expenedors de diaris aquells que deixes la moneda  i t’el agafes. Amb la caixeta oberta pots trobar el Metro! el diari gratuit ! Suec. Quina gracia!

Hem notat que realment, la comunitat afroamericana no és tan gran. Crec que el Ferran ens ho havia dit; realment , crec que el grup mes freqüent despres dels “europeus”, son els asiàtics!Pero quants n’hi han!! A més trobo que son  – igual que al japó- estilosos, noies molt guapes….jo no se si son hereus dels de chinatown, o gent arribada de varius llocs d’Asia en diferents etapes. ( clar, a mi em semblaven japos mes qe xinos!)  A més hem vist moltes parelles mixtes.  La majora de persones tenen un aspecte…..com dir…molt poc americà ? Serà perque en realitat son italians, irlandesos, polacs, russos, jueus de tots origens (n’hem vist molts amb el gorrito aqell), espanyols, anglesos, francesos, caribenys, tots barrejats? Ni tans sols son gordos o “voluminosos”!

Al apropar-nos al parc ja vam veure que algo hi havia : una cursa!  A les samarretes posava Cure Race: Hi havia moltes dones. Finalment vam entendre que es tractava de una cursa per la cura del cancer de mama. La organització era optima : portaven samarretes blanques, i algunes rosa. Tot era blanc i rosa, de fet. Despres vam entendre que la samarreta  rosa només la podien portar les “survivors” : les sobrevivents al cancer de mama.  La cursa ja havia acabat pero hi havia ambient festiu i molta gent : musica , zancudos, animadors,  carpes a on fer masatges de peus, un carpa cafeteria de us exclusiu de les survivors, plena de globus blanc i rosa; hi havia com a sponsors hospitals ( Mount Sinai), Laboratoris, es veia per les samarretes ; pero tb hi havia sponsors generics,com yoplait, i altres que repartien muntanyes de bosses de patates i fritos, aigues, formatges….podies firmar en un mural : jo vaig signar recordant-lis qe la cura ha de estar relacionada amb la sanitat publica, gratuita  i universal….pero segur qe no s’enten….

Vamos una festa. A l’estil ciutadella, si. Pero multipicat per 10!!!!

Al parc hi havia també molta gent : footing, ciclistes, patinadors, jugant a soccer,a baseboll, fent tai-txi o karates, i uns nois fent “lluita newyorkina acrobatica ” ( definicio creada per Adrià Julià ) : o sigui : jugaven  a barallar-se fent acrobacies , no amb l’estil capoeira, si no amb l’estil pelea guarra amb efectes acrobatics, com si fossin “especialistes ” de cinema.

També hi havia força esquirols, bastan sociables per cert, i moooooooooooooolt nens!  Va tornar a veure nens banyant-se a les fonts, en banyador , en calcetes, despullats….es divertien mot, pq eren fonts que surten del terra cap  dalt , altre com aspersors….Molt xulo!

I es que feia tanta calor!

Un cop fora del Park, vam veure que el centre no estava “tencat” de diumenge.  La majoria de botigues estaven obertes i hi havia gent a dalt i baix, moltes families,molts nens ( amb carritos stokke, bugaboo o quinny….he he) , molts fent el brunch.

Els edifics de aquest sector , no ens vam semblar tant alts!! Un altre sensació que hem tingut : els edificis , i el gratacels antics, no son tan alts  (no hem estat encara al Financial District) i per tant no és gens claustrofobic. Es camina molt be per les voreres, hi han arbres, les illes no son gens grans ( les street estan molt enganxades!) . Ah! hi ha un munt de esglesies! No sabia que eren tantes! en estil gotic moltes, encara que totes son del s. XIX. Vam veure st Bart’s. De fet era St Bartholomew, pero li deien St Bart. He he.

Vam veure el MOMA i el American Crafts museum, sense entrar , pq ahir voliem fer un volt general , el Rockefeller center, amb un mercadillo als carrerons interiors; vam baixar per Park Avenue, molt mes elegant que la 5th ( bueno, ens falta el troç mes pijo de la 5 th; pero el tram de baix no és gens elegant, tot i les botigues!) , i vam visitar la famosa estació Gran Central Terminal  :molt xula!! Una mica mes a baix la Biblioteca, tb molt xula!Vam veure de lluny la ONU.

Finalment vam arribar a Union Suare, Ahir no hi havia mercadillo orgànic (avui si!) , pero estava igualment plena de gent, nens, musica. Vam continuar cap a Madison Square Park , que estava tb mot plena de gent, estirats a la gespa,dinant algo de lo que venien …..mirant els partits de tennis per les pantalles gegants allà instalades! Molt xulo!Vam intentar dinar allà a la gespa, pero se’ls hi havia acabat el chicken i el beef, o sigui que vam anar a buscar un altre lloc. Vam trobar una hamburgueseria-dinner  aconsellada per Zagat ( una guia gastronomica de aqui…imagineu la Guia Michelin recomenant un Mc Donalds? be det fet, les hamburgueses de La Musa be les podria recomenar ! He he)  -

Vam veure el Flatiron : que maco!! És cert, no nomes per la forma, si no per treball de la façana, és xulo! I la zona tb. Unes quantes botigues xules, pero normals , ni cares ni massa pijes, moltes de decoració i menatge.

Aleshores ens vam endinsar per Greenwich Village; realment es veia un camvi de  estil : edificis un pel mes baixos, les famoses casetes amb escala devant i carrers arbrats; vam arribar al carrer Gay Friendly, amb bars de gays …una mica de pelicula…

I el Soho. És molt xulo el soho! cafeteries, galeries d’art, i aqui si, botigues mes fashion ( tb molt mes cares): inclus la gent  ( que continua sent normal), era més estilosa!

Del Soho  a Little Italy, estava decorada ( els 2 carrers) amb arcs i guirnaldes amb els colors de la bandera italiana; pero ja ho diuen que els italians ja no hi viuen, qe esta ple de xinos, i que es l’unic barri qe es sustenta del turisme : almenys esta ple de restaurants qe feien bona pinta ( carillos tb) i hem sentit parlar a algun cambrer en italià ( pero no se pq m’estranya…). Diuen que als anys 80  ( fa 25 anys) va haver-hi un altre boom de italians, pero eren els pijos del mon de la moda i el boom del Made in Italy.

Poc despres vam veure el pont de Brooklyn. I el vam creuar, amb  caminadors, bicis a altes velocitats i patinadors suicides, ! per sobre del transit dels cotxes ( la reentrée del capde ). Vam intentar baixar a Brooklyn , al menys als pierres aquells qe tenien com miradors , però no podiem sortir del pont, ni quan ja s’havia acabat!

A més estavem ja mooooooooooolt cansats.

Vam tornar a manhattan amb la vista del skyline nocturn des de el pont, la Miss Liberty al fons! ( finalment) , i ens vam proposar sopar a TRibeca.

Pero era car i no teniem ganes de buscar un lloc, o sigui qe vam tornar cap al barri, mig morts, en metro , i ens vam conmprar algo a un dels colmados de per a baix , ( hi ha llocs per sopar pero no podiem mes!). Una dutxa reconfortant ( l’Adrià es va banyar) i uns sandvitxos a l’habitació mirant un programa estil Pop stars . Mentres intentava mirar les fotos del dia, s’em van tencar els ulls….
———–

Ara  ja ens hem fet una idea general, i és molt bona. A partir d’ara tenim una setmana per entrar en detalls!!

Ja tinc ganes de baixar i veure les diferencies en dia laborable!


Un altre capde a Barcelona

Categories: Espectacles, Eventos, Gastronomía, Geografia, Tecnologia. Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , .

Els cap de setmanes que no anem d’excursió o tenim alguna activitat fora de ciutat ens agrada fer quelcom a un lloc que ens agrada molt i no està gaire lluny, Barcelona.

Divendres normalment estem cansats de la setmana laboral i normalment ens limitem anar a fer unes birres i unes tapes al Musa (el bar Musaranya del carrer Asturies, aquí a Gràcia) i desprès sovint anem a sopar pel barri (a l’Os Panda un xinès molt casolà, a algun dels molts libanesos a fer un tabule, falafel o swawarma i per acabar amb un te de pinyons o menta amb uns baklawes o a un restaurant català com el Can Punyetes o Cal Boter).

Aquest divendres abans del musa i a falta de alguns dels habituals per causes majors (grip) vam fer unes partides amb una nova adquisició, la wii, la nova consola de Nintendo, realment molt divertida i dinàmica, al ser el primer dia vam crearnos els nostres mii i a provar la diferent manera de jugar, molt divertit.

Claes Oldenburg i Coosje van BruggeDissabte al matí “nomès” vam tenir temps de fer una passejada per les botigues del barri i una visita ràpida al Palau Robert (expos de Montserrat, un fotògraf t i una molt interessat sobre la ciència). Vam dinar a casa i a la tarda vam anar a la Fundació Miró, a part de que es un dels edificis que tenim com a “ideals” teníem ganes de veure la expo dels artistes del Pop Art Claes Oldenburg i Coosje van Brugge, aquí a Barcelona tenen aquells mistos gegants al barri d’Horta que van fer per les Olimpíades del ‘92. Vam aprofitar també per visitar un espai on hi havia 3 peces de video-art, una d’elles molt curiosa, aqí teniu el vídeo.

YouTube Preview Image
Cicle: pintura i pixel
.
Pintura, dibuix, films, instal.lacions, vídeos i performances produïts per Le Fresnoy, Studio national des arts contemporains.

A les 7 ens van fer fora de la Fundació i vam anar amb la moto fins al Maremàgnum on sabiem que hi havia una concentració de 100 Fiat 500 que havien vingut aquella mateixa tarde desde Italia i que se’n tornaven aquella mateixa nit.

Quan anàvem cap allà vam passar per l’Hotel Miramar, tota aquella zona l’han remodelat i, a pesar de que aquest hotel al meu gust no ha quedat gaire maco, es un bon mirador per veure tota la ciutat.

Fiat 500Desprès dels 500 vam tornar cap al Poble Sec, vam fer una parada als iDissabtes del CaixaFòrum i desprès vam sopar al Xemei, restaurant venecià amb un “metre” realment peculiar. Desprès vam anar a fer una copa a la Gran Bodega Saltó, una antiga bodega típica (amb les botes, les tines, sifons, etc) que sense perdre la seva identitat s’ha convertit en un bar amb molt d’ambient on punxava un conegut nostre, música molt animada i molt variada, de tots els estils i temps, molt bo.

No vam tornar gaire tard a casa i avui diumenge hem anat a la festa de la Primavera al Parc de la Ciutadella, aquest any una micadeslluït pel fred i el mal temps però hem arreplegat unes quantes plantes. Desprès un bon dinar, una bona migdiada i a escriure aquest post.


La l·luvia en Sevil·lia es una maravil·lia

Categories: Viatges i escapades. Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , .

Doncs si, resulta que vam agafar pluja a Sevil·lia!

Tot i això, com es una maravilla, i Sevil·lia tiene un colóo eppesiàaaa,- tot i l’aigua- doncs no passa res!!

Em va agradar força la ciutat, sobr tot ” el tipismo andaluz” de cases blanques ribetejades de ocre i de ceramica de colorins, carrers empedrats, patios i plantes …del barri de Santa Cruz- Juderia…tot i que vaig llegir en algun lloc que estava una mica “retocat” als anys 20…

Però confirmo que l’arquitectura aquesta andalusa-arab-romana-mediterranea és probablemente el concepte de casa que més m’agrada; oberta i tencada alhora, exterior però reservada…..a més a més vam constatar molts balcons i terrasses…..

I als carrers placetes, amb terrassetes per menjar……..perquè a Barcelona no es pot menjar a les romàntiques terrassetes de carrerons antics com a totes les ciutats ? és un misteri, creia que era algo de ciutat mediterranea, però en realitat hi han placetes encantadores , perdó “encisadores”, a tota la vella europa, mediterrania o no…

Los Reales Alcazares clarament em van encantar: el concepte de obert-tencat, arcs,porxos,… i encara que no se si hi podria viure, totes les parets amb ceràmiques de dibuixos geometriques, els guixos i les fustes supergravats amb geometries i colors….m’agraden, son una mena de “horror vacui”, pero al no tenir figures humanes cansen menys…..i almenys solen ser alegres…

La plaça Espanya i el Parque MariaLuisa tenen un “parecido razonable” de concepte amb la Ciutadella i el edificis que hi han a dintre i amb l’estil Pça Espanya Barcelona……suposo qe és estil “gran exposicion internacional años 20″….hauriem de investigar i segur que hi han projectistes que van treballar als 2 llocs: maó-ceramica-arcs, gran parque de vials i composicions escenogràfiques….Recordo haver estudiat que el parc de Maria Luisa és dels millors de Espanya, de l’estil aquest de parc de gran capital estil segle XIX (al mediterrani el concepte tradicional era una mica diferent….)

Un altre parecido razonable el vaig trobar a la zona Expo 92…..els blocs de vivendes eren del mateix estil que a la Vila olimpica ( exceptuant pot ser les de “arquitectes estrella”…) tenien un no se qe familiar…….estil anys 90 no purament comercial ( vease nous barris a les afores dels pobles del arcs metropolitans…..qe tristos…aaaiii); pero aqestes miraven al guadalquivir….hi havia piraguistes, pescadors high tech ( aqells equips devien costar una pasta!! i no vam veure cap peix!!), i footingers o footingaires….els 2 ponts xulos, i a la Cartuja algun edifici singular ( la fira i l’hotel….) , el parc de atraccions…aqui no ens vam endinsar ….no se si haviem de haver-ho fet , pero a peu no convidava…

I els 3 topics es van cumplir : TAPAS ( i BOTELLON!!) + DEVOCIÓ “FESTIVA” + TOROS-FLAMENCAS …..i encara afegiria el señoritos de look caracteristic ( otro tipismo ) : cabell ondulat mica llarg lustros tirat enrera ( negre o no) ; patilles llargues; camisa de quadros – fondo blanc i linees en blau) ; jersey posat als hombros de color pastel (rosa…); ulls molt negres o blaus….

LA MACARENA em va agradar molt, és qe hi havia tanta gent i era tan festiu, i la verge tan “radiant” qe deu ser contagios…i sentir el capellà fent missa en andalú em va fer molta gracia..

Tb em va causar especial simpatia la DIVINA PASTORA…la verge aquesta ( estava a Santa Ana de Triana) vestida de pastoreta..amb una pamela de palla i l’armilla de pel i el bastó i la ovejita, es la verge HEIDI!!

i les tapes, i la giralda, i els caballitos, i el carrer sierpes…………..

La Divina Pastora

Mireu que maca amb el gorro de palla amb floretes, l’armilla i les ovelletes…

la Divina Pastora

1