diluvi

al Da Greco by diluvi.

Mes que un italià podriem dir que es un restaurant italo-americà… mes concretament un italià de Brooklin.

El lloc és agradable, ple de objectes decoratius, jerros, estatues, miralls, llums baixes, taules molt ben separades entre si ….estil de “luxe” añejo…, amb un toc rococó – crec que és el chip dels usa,a on els rest,italians son com pijos no?- ;moltes cambreres ( tot dones) amb camisa de ras molt atentes, el menjar bo i abundant, a part et porten tastets de tots els plats per compartir…; preu contingut… la pega : massa carregat, tat la decoració com els plats, més que italià mediterrani és molt a base de crema de llet i parmigiano…. i no té un xip “modern”…..no sé com explicar…

es pot anar de tant en tant ….

yudanaka by diluvi.

Ens vam llevar d’hora el mati, vam tenir un llarg esmorçar japones, i el masover del ryokan-casa rural ens va apropar amb la furgoneta al cami en mig del bosc; vam caminar quasi mitja hora pel bosc, i aleshores vam arribar a l’àrea a on estaven ells….al porxo de la caseta de fusta que feia d’entrada al parc n’hi havia un, que va tirar una cadira tot saltant de cop….

Un cop dintre ens vam passar hores observant-los! hi havia families, nens trapelles, bebes, avis , avis cascarrabies…..joves curiosos!! es banyaven a l’aigua; l’aigua surt calenta al sismic japó, per això hi ha tanta tradició de balnerais per humans…..i per micos….que es banyen de gust a l’hivern quan neva i fa fred….

Una de les millors experiències viscudes!!

De vegades te n’adones de la intensitat de un viatge despres de la patina del pas del temps

Vam viatjar en shinkansen, en tren d’alta velocitat, en bus i també en una mena de trenet com de conte i dibuixos animats;
vam arribar a un poble de muntanya , ple de “ryokans”-cases rurals, i de ofuros-balnearis…..i a on a l’hivern s’esquia molt ( hi van fer uns jocs olipmics també…);
el poble estava tranquil, nosaltres amb les motxil.les a l’esquena….vam trobar un avi amb una neta, i li vam preguntar pel nostre ryokan…..diria que no ens vam entendre, o sigui que vam continuar caminant….una senyora ( i ara no recordo com parlavem!!)
ems va dir que trvessessim el pont i trobariem el ryokan casa rural.
I aixi va ser….
El masover tenia uns 40 anys i parlava angles…i una senyora gran i petita ( la seva mare) ens va preparar el sopar.
Ens van avisar de que aquella nit hi havia “festa major”, aixi quue hi vam anar…..
quasi tothom vestia yudaka, hi havia fireta, i concerts!! vam menjar un gelat de te verd….com sempre,,,,,

Olivia 0h by diluvi.

L'Anna va trencar aigues el dijous 13 a les 14h, una hora mes tard estavem a l'Hospital de Sant Pau, a la 1 de la matinada del dia 14 van començar les contraccions i despres d'ntentar el part natural durant moltes hores i patimets i degut a l'esforç i cansament de mare i nadó es va decidir posar l'epidoral, però tampoc així l'Olivia baixava. La van treure pr cesàrea a les 19:35h amb un pes de 3k 800g

Tant la mare com la nena estan en perfectes condicions

Benvinguda!!

Anna i Adrià.

Avui he estat a St Pau a la xerrada que fan sobre el Part Natural!

ha estat super be : érem una dotzena de embarassades amb la intenció de fer que el part pogués ser el mes natural possible, però no "radicals"com per negar-se a l'intervencionisme en cas de necessitat i entenent que si no pot ser no cal frustrar-se, mentre l'objectiu final estigui be : que el bebè i la mare estiguin be després del naixement….

hi havia una alemanya, una holandesa, una argentina i les altres catalanes….clar les guiris deien : es que en alemania todos los partos son naturales excepto si tienen un problema…..

doncs a catalunya ens ha dit la llevadora que el 97% eren amb epidural, un % elevadissim tb amb episiotomia….(sense comentar el tema cesàries) : el màxim de Espanya, i es pot despendre que de Europa!! (es veu que els darrers anys, des de que s'ho han proposat, el % de episiotomia tb ha baixat : es tracta pot ser de analitzar cada cas abans de actuar per sistema? )

s'està estudiant com educar no nomes a les embarassades ( a la majoria de gent ja li està be que facin el pack peridural-oxitocina-episiotonomia pq no s'ho plantegen, ) si no que a tot el personal sanitari que s'ha format en aquelles tècniques tan intervencionistes…..

no és possible que les catalanes siguin mes figaflors o propenses a parts complicats que qualsevol altra dona europea, no??

he aprés un munt de coses, alguns detalls que m'han copsat:
– el moment en que es posa la epidural, el procés es ralentitza , és a dir les contraccions —-> això fa que tot seguit s'apliqui la oxitocina "sintètica"

- les contraccions provocades per oxitocina sintetica son més doloroses que les provocades per la hormona natural generada pel cos……

- la ralentitzacio de la muscultaura causada per l'epidural fa que s'hagi de fer part instrumental en mes casos : forceps…

- i també : arribara un moment en que quasi totes, inclús les mentalitzades per fer el part natural, demanarem anestesia…..però sol ser bastant avançat el part, i en molts casos ja no te sentit….aaahhh! i dependrà de la habilitat de la llevadora, i del pare, que aguanti o no ( hi ha tecniques de distracció…he he!! )

– si ens posem pesades, o el pares incordien "cuanto falta"…, tothom es posa nerviós i sempre hi ha tentació de intervenir i dirigir el tema de maneres "menys naturals" pero absolutaments normals avui en dia….

- la posició que provoca menys risc de desgarro i per tant de episiotomia , es a 4 potes!!

- a st pau el bebè estarà monitorizat però tindrem mobilitat -de uns metros-, per estar de peu, amb la pilota, en cuclilles,caminar una mica….podrem disposar de cadira de part …

- hem de elaborar un plan de part indicant les nostres preferencies i parlar amb el personal – si no diem res no son adivins

– tindrem el nadó amb nosaltres des de que neix ( sempre a la habitació): els primers moments ens el donaran, i nomes se l'emportaran una estona curta per pesar-lo i fer-li altres proves

-la llevadora ha comprovat com els bb son capaços de reptar fins al pit : se'ls ha deixar traquils 20 minuts i ells xino xano troben el pit i s'agafen sol : però sovint es "dificil" que en 20 minuts ningu el vulgui agafar

– que la millor manera de que no perdi calor es pell amb pell , de la mare, o del pare…..la pell i l'abraçada és lo que mes l'escalfa

- que es pot esperar a tallar el cordó a que deixi de bategar : així li "enxufla" sang al bebè desprès de l'esforç del part, i sembla ser que protegeix molt els bb's i nens de anèmia; inconvenient : dificulta la donació de sang de cordó. ( tb ens ha dit que semblaria que pel nostre grup ètnic els bancs esta be, que hi ha carència per altres grups com sud-americans, africans,asiàtics….)(?????)

– que amb la placenta …..podem fer el que vulguem perqe ells la tiren a les escombraries…: opcions : endur-te-la i plantar-la…….o ……be, lo que va fer tom cruise….qui li interessi qe investigui…http://es.wikipedia.org/wiki/Placentofagia

– que el pares ja no es maregen…pq tenen molta feina : distreure, fer massatges, explicar acudits……..

– que el lloc ideal, tranquil i confortable per passar la major part de la fase de dilatació que totes les embarassades demanen : doncs és a casa!

– que lo ideal per dirigir-se a l' hospital és : anar caminant!!

en fi, molt estimulant, m'ha agradat molt ara nomes espero que tot vagi be i que , si hi han complicacions i no va tan be, que acabi be i que no em traumatitzi ni provoqui frustració….

P.S. espero no haver entes cap bestiesa!!

l

Te varis significats i arrels : llatina, danesa,germanica,noruega,francesa,celta i amb difussio per Sicilia. !!!!!!

L’associació més directa és la que vincula Olivia amb la paraula llatina pel fruit de l’olivera, associant-se així al MEDITERRANI,la seva cultura i el seu paisatge: l’olivera és SIMBOL DE LA PAU des de l’antiguitat grega, era sagrat per la deessa Minerva/Atenea – i a la ciutat d’Atenes- i per tant també simbol de saviesa i sabiduria.Als vencedors en les Olimpíades amb una corona realitzada amb les fulles de l’olivera. Aquesta tradició va passar a la cultura latina . També a la tradició biblica aquest significat es repren, amb el colom que retorna amb la branqueta d’olivera, imatge utilitzada avui com a simbol de la pau . Per això es troba moltes definicions de Olivia com a PORTADORA DE PAU.

La variante Oliver també s’associa al danés olaver, “RECORD DELS AVANTPASSATS”, i al germanic /noruec alf-hari, “EXERCIT DE ELFOS”.

Habitualment es troba la genesi de Olivia com a derivat del celta Oll Wer amb significat de “TOT ARDENT”.

El nom també té una matriu antiga francesa, de Olive i Olivier, l’heroi del cicle carolingi del segle XII “La chanson de Roland” , germà de Alda la bella, cosí i amic de Orlando.

Es va difondre molt per Sicilia a on es recorda una Santa Olivia Verge, pero sembla que va ser importat pels normands que es van instal.lar a Sicilia.

…….

A més és graciós……i ella ho va triar quan vam saber que era ella : la nenita d’arrels mediterranies i escandinaves PORTADORA DE PAU I SABIDURIA , ARDENT COM UN EXERCIT DE ELFOS I AMB EL RECORD DELS AVANTPASSATS !!!