diluvi

Després de tanta preparació, xerrades i recerca de informació, finalment va arribar el dia X.

Un dels aspectes en el que incidien als cursos i xerrades totes les llevadores era el de estar preparat per qualsevol eventualitat, sense frustrar-se. Jo ho tenia assumit, ….però …però no pensava que hagués de fer servir aquesta carta…..estava tan convençuda de que després de un embaràs tan bo i tan natural el part tindria el mateix camí…..

Read the rest of this entry »

Olivia 0h by diluvi.

L'Anna va trencar aigues el dijous 13 a les 14h, una hora mes tard estavem a l'Hospital de Sant Pau, a la 1 de la matinada del dia 14 van començar les contraccions i despres d'ntentar el part natural durant moltes hores i patimets i degut a l'esforç i cansament de mare i nadó es va decidir posar l'epidoral, però tampoc així l'Olivia baixava. La van treure pr cesàrea a les 19:35h amb un pes de 3k 800g

Tant la mare com la nena estan en perfectes condicions

Benvinguda!!

Anna i Adrià.

El Parlament de Balears ha aprovat una Proposició no de Llei per declarar les Illes com a “territori lliure de cultius transgènics”. Amics de la Terra i Greenpeace celebren aquesta decisió, adoptada després d’una intensa campanya desenvolupada per la Plataforma “Mallorca Lliure de Transgènics” [1] i manifesten la seva satisfacció per una decisió que suposa un gran pas en defensa de la biodiversitat, una millora de la seguretat alimentària i una millor protecció de l’agricultura de les Illes Balears.

A les Comunitats Autònomes d’Astúries i el País Basc, a més d’un gran nombre de municipis com Albacete o Palència també han apostat per aplicar el principi de precaució per protegir el seu medi ambient i la salut dels seus ciutadans i declarar-se lliures de transgènics.

Des de Greenpeace i Amics de la Terra ens recorden que la situació dels transgènics a Espanya segueix sent extremadament preocupant. La manca de transparència, la inexistent traçabilitat, la impossibilitat d’un etiquetatge correcte, el descontrol dels cultius experimentals, les desenes de noves varietats aprovades, l’augment de superfície pel que fa a la campanya passada són alguns dels fets que demostren que a Espanya se segueixen prioritzant els interessos de les grans empreses del sector.

La iniciativa s’enmarca en una campanya que inclou 236 regions,més de 4200 municipis,i desenes de milers de pagesos i productors de aliments per tota Europa que s’han autodeclarat “lliures de transgènics” “GMO-free”.

Més informació a www.gefoodalert.org i a www.gmo-free-europe.org i a www.ecologistes.net.

Fa un parell d'hores tornàvem de fer una pasejada per Barcelona, hem baixat fins la platja de la Barceloneta passant pel Gòtic i hem tornat amb el bus num. 24 desde Pl. Catalunya, veniem tos contents i observant que el 80% del passatge del bus eren turistes italians.

Al baixar al Carrer Gran un home d'uns 40 anys, d'aspecte indìgena sudamericà (tipus Xàvez), vestit amb un jersei de llana blanc i blau cel i pantalons de pinces clars s'ha apropat a mi fent moviments estranys, empenyant-me i preguntant-me si baixava, hem baixat els dos del bus i de seguida he anat a mirar si tenia la cartera a la butxaca interna de la meva xaqueta, me l'havia robada , .. a l'home l'he perdut de vista, crec que ha tornat a pujar al bus, però un altre home, potser un còmplice, m'ha dit que ha fugit corrents cap amunt, no l'he vist.

Quina ràbia, no pels 80EUR que portava, sinó per totes les gestions que he de fer, ja he anul·lat les targetes i he anat a fer la denuncia als mossos, però encara em falta tornar a fer tota la documentació.

Viatjo molt en tren i transport públic i he vist mes d'un cop robatoris com aquest, avui m'ha tocat a mi (a pesar de que sempre vaig amb precaució), m'he adonat aviat i he intentat perseguir-lo per reclamar-li el que havia robat, però no ha estat suficient : el proper cop que vegi algo estrany no em quedaré amb els braços creuats.

"Tinc que dir"* que des de que estic embarassada no he viatjat de peu en cap transport public de Barcelona i rodalies, ni tren,ni bus ni metro. Si al entrar a un vagó o pujar a un bus tots els seients estan ocupats, m'he trobat SEMPRE alguna persona que m'ha ofert el seient  i a més com excusant-se per no haver-me vist abans ( encara que he acabat de entrar!).

M'he sentit  molt agraïda i inclús abrumada. De vegades jo no estic cansada i em convé estar una estona de peu després de hores de estar asseguda, mentre que l'aspecte dels usuaris del vagó és el de currantes cansats, i tot i així sempre algú ha estat realment amable  i ha insistit per cedir-me el seient .

Fa molt bon rollo això, i trobo que s'ha de dir.

*"Tinc que dir" : expressió incorrecta que habitualment fem servir perquè ens fa gràcia……